En el segon aniversari de la mort del petit Joseph, el recordem amb la seva mare Hajay
L'11 de novembre de 2020, el vaixell Open Arms era al Mediterrani central en plena missió humanitària. Va ser una missió particularment complexa, amb tres operacions de cerca i rescat, una de les quals va acabar en un tràgic naufragi. 116 persones van caure a l'aigua després del col·lapse de la precària embarcació en la qual havien estat amuntegades durant quatre dies, poc després que el nostre equip els aconseguís rescatar com a resultat d'una operació de cerca de més de 24 h. No obstant això, 6 persones no van sobreviure.
Entre elles hi havia el petit Joseph, un bebè de sis mesos que viatjava amb la seva jove mare de Costa d'Ivori. El nostre equip va aconseguir rescatar a totes les persones de l'aigua, inclòs el petit, que va ser traslladat a l'embarcació Open Arms en estat crític i estabilitzat pels nostres metges a bord.
Des que es va sol·licitar l'evacuació mèdica urgent, fins que va arribar l'helicòpter, van transcórrer més de 8 hores en les quals l'estat del nen va empitjorar i, malgrat els nostres esforços, no va aconseguir resistir. El cos del petit va ser enterrat en el cementiri de l'illa de Lampedusa.
Avui, dos anys després d'aquell dia tan dramàtic, commemorem, al costat de la seva mare Hajay, la seva vida i la dels milers de persones que continuen travessant el Mediterrani a la recerca d'una vida millor, en una cerimònia privada que se celebrarà en el cementiri de Lampedusa.
Han transcorregut dos anys des d'aquell dia, però res ha canviat. Milers de persones han mort ofegades al Mediterrani cercant una vida digna. En aquesta última setmana ens hem vist obligats, una vegada més, a presenciar un espectacle de propaganda vergonyós protagonitzat per les autoritats italianes i europees sobre la vida de persones en estat de vulnerabilitat. Una vegada més, han situat als vaixells humanitaris al centre d'un estira-i-arronsa polític que fins i tot pretenia seleccionar, entre els nàufrags a bord, els que tenien dret a arribar a port segur i els que, en canvi, havien de ser retornats a mar oberta, amb criteris totalment arbitraris, i, per sobre de tot, il·legals.
Aquests homes, dones, nens i nenes van ser denominats per les autoritats italianes com a "càrrega residual" i països democràtics que haurien de ser referents en el compliment dels drets humans, van ordenar que es fessin "desembarcaments selectius", tractant a éssers humans com si fossin objectes.
Fa pocs dies va arribar a Lampedusa un altre nen sense vida. Va morir d'una hipotèrmia causada per passar massa hores al mar. Per això, una vegada més, des d'Open Arms alcem la veu per dir que han de cessar totes les violacions de drets i s'ha de començar a considerar la humanitat i la vida una prioritat màxima, així com el respecte dels drets de tot ésser humà.
Aquesta és l'única manera de tornar a considerar-nos dones i homes amb consciència i dignitat. Mentrestant, des de la societat civil a bord d'embarcacions com les d'Open Arms continuarem defensant la vida i la dignitat de les persones.
